L'educació prescindible? NO!

Molt recentment vaig sentir una d'aquelles estupideses contra tot allò que faci olor a Catalunya o el nacionalisme català que massa sovint tenen lloc al “Gato al agua” d'Intereconomía. El seu artífex fou un excessivament conegut Alejo Vidal-Quadras que no va dubtar a dir textualment: “Convergència i Unió prohíbe a los niños y jóvenes hablar castellano en los colegios de Cataluña”. Sí, torni a llegir-la i esbufegui apreciat lector. Tanmateix si hom llegeix i analitza les propostes i directrius bàsiques en materia d'ensenyament de Convergència i Unió, em temo que la màxima del Vidal-Quadras queda desvirtuada i totalment fora de lloc.

CIU va molt més enllà de bajanades i aspectes sense fonament. Vol incidir en les arrels de l'ensenyament en sí i equiperar-lo amb molts aspectes al que ens pertoca en comparació a altres països europeus. És d'aquesta manera com s'ha d'impulsar la restauració del nexe d'unió entre família i escola, institucions específiques i encarregades de dur a terme la coneguda socialització primària dels nostres joves. Cal entendre que l'educació no ha de ser un monopoli dels col.legis, sinó que l'establiment d'un marc de cooresponsabilitat entre ambdues esdevingui un fet habitual amb la única finalitat de garantir el dret a l'educació en un escenari de plena llibertat.

El fracàs escolar i el fenòmen de la generació nini, és a dir, aquells joves compresos entre 16 i 24 anys que ni treballen ni estudien, es troba en el focus d'atenció atès el fort augment que ha patit en els darrers dos anys. L'extraordinari nombre de 154.000 joves en aquesta situació no pot passar desapercebut per a un partit com Convergència i Unió que creu fermament en un sistema educatiu de qualitat com a eina per a afavorir l'acció responsable i la capacitat cognitiva que tot ciutadà ha d'assolir per a entendre la societat on ens movem i així esdevenir subjectes actius de la mateixa.

Però Alejo escolti, CIU sí que és molt conscient de la realitat cultural, lingüística i social del nostre país i per això sap que de cada centre escolar se n'ha de fer un centre de qualitat buscant l'eficiència que sempre ens ha caracteritzat. No ens movem per banalitats, però tampoc cedirem ni un pas per perdre la nostra identitat. Promulgarem que l'etapa educativa sigui més perllongada i amb un caràcter d'itinerari cultural i educatiu català obert al món que ens permeti potenciar el talent dels nostres alumnes al llarg de tot el sistema educatiu. Reprendrem i incentivarem valors que per antonomàsia ens hem guanyat els catalans i catalanes al llarg de la història: la cultura de l'esforç i la constància o l'esperit emprenedor entre d'altres. L'alumne que realment vulgui esdevenir quelcom en aquesta vida, ho serà. Reformarem tots els aspectes necessaris del sistema educatiu perquè pugui nodrir-se de tots aquells instruments bàsics per a poder excel.lir en la seva trajectòria acadèmica.

Finalment també treballarem perquè primer; la formació no sigui un mer tret distintiu de la gent jove, sinó que la gent adulta també confïi en la eduació permanent i així enriquir els seus coneixements i conseqüentment, obrir-se més portes al mercat laboral. Ens marquem l'horitzó d'altres països europeus capdavanters en aquest sentit, i en segon lloc; abolir tota aquella burocràcia que demostri ser coartiva pel ple desenvolupament de la tasca educativa que no és cap altra que ensenyar, estimular i orientar els alumnes al llarg de tots els seus anys tancats a les aules, i ara més que mai en un context econòmic que precisament el que s'ha de promoure és la racionalització i aprofitament de recursos.