Renéixer amb maduresa

Una mica d'imaginació ja és suficient per a fer-nos entreveure una certa analogia entre els coratjosos miners xilens que vàren veure llum després de 69 dies colgats a 700 metres de profunditat i la situació del nostre país, que en un mes i escaig, té moltes possibilitats de sortir d'aquest atzucac on el tripartit ens ha entaforat. El 28-N és realment necessari, de condició sine qua non. Actuarà com a sedaç, com a garbell per a polir certs dirigents polítics. Alguns d'ells lligats de cap a peus a Madrid i d'altres embolcallats amb estelades fictícies que han preferit assegurar-se la poltrona aquests darrers set anys.

La llarga travessia pel desert sembla tenir un desenllaç proper. En Mas ho sap i la resta de la família convergent també. Tanmateix cal que sigui una convicció extesa per moltes de les llars d'aquest país: Convergència i Unió porta el canvi, el canvi de debó, el canvi anhelat. No són meres paraules que s'esbaixen amb un bri d'aire; Convergència i Unió ha sabut dur a terme una viva, aguda i intel.ligent oposició que l'ha fet més fort i segur de si mateix.

Mostra d'aquesta seguretat i solidesa d'idees és l'establiment del seu programa electoral en quatre eixos fonamentals dignes d'esment. En primer lloc i amb caràcter prioritari, el d'afrontar la lluita contra la crisi econòmica amb serietat i fermesa, confiant en l'important teixit empresarial del nostre país i reprenent valors com la iniciativa personal o la cultura de l'esforç. Convergència i Unió tampoc deixa de banda l'Estat del benestar que, massa sovint en èpoques de vicissituds econòmiques, veu perillar la seva sostenibilitat. Per això des de la Federació nacionalista es revalidaran en el seu programa aquelles polítiques públiques que vetllin pel benestar de la societat. En tercer lloc, la unívoca aposta pel dret a decidir que es manifesta amb el teló de fons de la voluntat i desig del poble de Catalunya. Tota Nació és lliure d'escollir el seu futur, i Catalunya ho aconseguirà amb cap més límit que la pròpia democràcia. És així com s'ha establert el concert econòmic, evident reclam majoritari del nostre país.

Per últim emperò no mancat de rellevància, des de Convergència i Unió es creu en l'abast més ampli que cal que adopti la política, entès com necessari punt d'unió entre les institucions i la seva gent. La política ha deixat de ser únicament dels polítics, totes les persones sigui quina sigui la seva manera de treballar per a un país millor -entitats cíviques, organitzacions empresarials, sindicats o simples moviments socials-formaran part del canvi.