Canvi. Aquest és el terme que més fàcilment s'escola per qualsevol de les converses d'àpats familiars, de joves cultivats sense facilitats per endegar el seu negoci o afligits empresaris que es veuen obligats a reduir personal. Molta gent està decebuda en molts aspectes amb aquest parell d'invents de tripartit, i sobretot aquest segon capitanejat pel senyor Montilla, que un servidor anomenaria més aviat tristpartit. L'han feta massa grossa. Escolteu, les coses es poden fer de moltes maneres, però de ben segur que aquest trispartit de Montilla-Carod i Saura, pitjor no les podia haver fet.
I davant de la malastrugança que hem hagut de suportar tots els catalans i catalanes en aquests set anys, només ens roman confiar que un govern sòlid, ferm i seriós conquereixi la Generalitat del nostre país després de la jornada de tria dels nostres electes. Deu sonar a obvietat però no convé perdreu de vista: la prioritat del proper govern ha de ser afrontar la crisi econòmica i fer renéixer la il.lusió de la nostra ciutadania. És aquesta la que ha de prendre el protagonisme i ha d'amarar-se d'iniciativa pròpia. Siguin ramaders, joves emprenedors, treballadors...ells són els que faran treure'ns el cap del pou, i no pas un trispartit exageradament intervencionista.
Una de les funcions cabdals d'un govern ha de ser la de donar impuls i facilitats a aquella gent que vol treballar de debó, i no pas situar-se com a fictici actor de la mateixa activitat productiva o sovint, com a entrebanc. S'ha d'obtar per la primera i si és així, a mitjà i llarg termini, es començarà a generar riquesa i prosperitat. En altres paraules, una de les missions prioritàries pel futur govern de la Generalitat en referència a la batalla contra la crisi, cal que sigui la de fomentar polítiques que ajudin a la productivitat del teixit industrial del nostre país, i molt especialment les PIMES. Únicament si es creix en productivitat d'una forma sostinguda, l'abundant nombre d'aturats iniciarà un minvament real, estructural i no pas conjuntural com es dóna per exemple, a l'època estival.
No mancat de rellevància tampoc, serà la qüestió de com el proper govern espera gestionar la fiscalitat perquè és clar, una pujada d'impostos general implica evidentment que la gent disposi de menys recursos i per tant, això va en detriment de possibles inversions que aquests volguessin fer o projectes a encaminar. Estretament lligat amb aquest darrer punt, també veurem com es planta cara a la banca, que tot exercint un poder de coercibilitat des del mateix govern s'ha d'aconseguir que comencin a fornir progressivament més crèdits a les empreses.
Probablement anar engreixant l'adminstració pública ha sigut un dels puntals del tristpartit, tanmateix això dels càrrecs de confiança o aquells organismes que no compleixen les expectatives desitjades hauran de ser suprimits per així reduir despesa pública del tot erma, estèril i inútil. Si es duu a terme adequadament, permetrà una injecció envejable de diners per a la Generalitat, que podran ésser administrats en aspectes de més reclam.
Totes elles simples pinzellades d'unes directrius que, de ben segur, configuraran el corpus en matèria d'economia d'aquell partit que delereja tornar a governar després de set anys en els quals li han impedit. Diuen que començar il.lusiona i per això cal que oblidem el teatralisme polític, i passem a la rigorositat política.
No hay comentarios:
Publicar un comentario