El divendres passat el Centro de Investigaciones Sociológicas, més conegut com a CIS, organisme que depèn del Ministeri de la Presidència d'Espanya i que actua com a baròmetre de l'opinió pública en relació a la situació política i/o econòmica del país, donà a conèixer la seva estimació de resultats per a les eleccions al Parlament de Catalunya que es troben al tombant de la cantonada. I si d'alguna cosa es caracteritza aquest òrgan estatal és per la seva bona precisió i afinament vers els resultats que finalment s'acaben esdevenint, així que no hauriem de passar-los per alt.
El seu sondeig ens ha de fer estirar les orelles a tots plegats i especialment a aquells que des de ja fa dies veuen en Mas al balcó de la Generalitat. Manllevant-ho d'una expressió futbolística; sembla que “en Mas guanya però no acaba de tancar el partit”. Efectivament, cal fer l'últim esforç per tancar el matx d'una manera definitiva. Cal apel.lar al vot útil, a l'únic vot que pot vetllar de debó pels interessos de Catalunya i, al cap i a la fi, a l'únic vot que pot evitar allò que poca gent desitja: un tercer tripartit.
Els prodigiosos tripijocs per a formar tripartits inversemblants malauradament ja ens els hem hagut de carregar en dues ocasions, i penso que moralment estem obligats a donar el vot que permeti evitar allò indesitjable, allò que enfosquiria encara més el nostre país i allò que, qui sap, potser ens entaforaria en un sot sense escapatòria possible. Aferrem-nos al canvi que propugna Convergència i Unió, única força veritablement assenyada, responsable i amb un líder de debó i no de pecotilla o excessivament pres de petulància i altivesa quan tot just acaba de sortir de l'ou, com algun dels que es presenta a la contesa electoral exhibeix. És en ocasions com la present quan la màxima “Convergència i Unió és l'únic referent nacionalista capaç de governar amb mans lliures” ha de seduir-nos i encaterinar.
Res més diàfan que uns resultats que donen 59 diputats a CIU, 33 al PSC, 16 a ERC i 11 a ICV. Una simple suma ens entreveu un tercer tripartit tot conformant 60 diputats, un més que CIU. Cal detenir-nos en aquest punt ja que, estimats lectors, no tinguin cap dubitació que si poden, els tres mosqueters es tornaran a unir per a enderrocar CIU. Més o menys legítim i democràtic? Tant se val! La poltrona és molt sucosa!
L'Artur Mas és gat escaldat i una gran part de la ciutadania de Catalunya també. És així com el verb “refiar” cal que sigui abolit de qualsevol conversa política on CIU hi tingui protagonisme i per contra, fer veure a aquells votants convergents potencials, a aquells qui ja es pensen que està tot donat i beneït i a aquells qui estan convençuts de les paraules d'en Montilla bo i admetent que el Tripartit no es reeditarà, que el seu vot és molt necessari pel canvi que tots somiem. El PSC està fent tot el possible per mobilitzar aquell electorat més reaci a votar al nostre país en benefici de les generals a Espanya, està buscant al capdavall el votant del PSOE, el més feblement català fent els discursos tal i com ells volen: en castellà.
Ens quedarem els convergents a casa tot veient-les passar o votant a una opció independentista encara immadura? Fem-nos nostre aquella dita tant nostre, tant catalana de “no és blat fins que no és al sac i ben lligat!”
No hay comentarios:
Publicar un comentario