Catalunya ni tocar-la!

El dia 23 del mes passat el Secretari d'Estat d'Hisenda, el senyor Carlos Ocaña va tenir la gosadia pròpia de molts d'altres al comminar a la Generalitat de Catalunya i més concretament al nostre Conseller d'Economia Andreu Mas-Colell via carta, a duplicar les restriccions en matèria de despesa pública a més a més de pujar impostos.

Sona a acudit de mal gust que aquells que ja tenen prous problemes a les seva Castella quixotiana s'atraveixin i perdin tota la poca decència que els hi queda per intentar entorpir la bona marxa de les mesures (ja molt restrictives de mena al pretendre eliminar un 10% de la despesa) empreses per un govern que està procurant dur a terme un proesa amb els números.

Però realment creuen els nostres veïns d'Alcanar enllà que som tant beneits d'acceptar una nova fuetada en contra de la nostra intel.ligència com a nació? Creuen realment que són ells titulars de la veritat absoluta i que tenen dret a fer i desfer a la seva voluntat i fer-nos sentir com l'ase de tots els cops?

Crec sincerament que encara no han acabat de digerir que els seus germans socialistes ja no governen Catalunya i que els pantalons no es baixen a la mínima insinuació com fins fa poc més de 100 dies, sinó ben al contrari.

Retallem per aquí i retallem per més enllà, amb mesura i seny, ara és el que toca fer, però que ningú perdi de vista que tanta tisorada tindria una fàcil solució: disposar dels 20.000 milions d'euros que l'Estat ens espolia any rere any, sense cessar, fent desangnar les nostres arques públiques i obligant-nos a prendre decisions raonablement impopulars.

Quedem-nos amb una nova veu favorable a la nostra causa; Kenneth Rogoff, professor de Harvard i execonomista del Fons Monetari Internacional, que fa molt poquet va assegurar sense massa embuts que Catalunya seria un dels països més rics del món si es deslligués de la malmesa Espanya.

Algú més s'apunta al tren de la justícia que ens mereixem i que només assolirem a través de la independència de la nostra nació?