Catalunya ni tocar-la!

El dia 23 del mes passat el Secretari d'Estat d'Hisenda, el senyor Carlos Ocaña va tenir la gosadia pròpia de molts d'altres al comminar a la Generalitat de Catalunya i més concretament al nostre Conseller d'Economia Andreu Mas-Colell via carta, a duplicar les restriccions en matèria de despesa pública a més a més de pujar impostos.

Sona a acudit de mal gust que aquells que ja tenen prous problemes a les seva Castella quixotiana s'atraveixin i perdin tota la poca decència que els hi queda per intentar entorpir la bona marxa de les mesures (ja molt restrictives de mena al pretendre eliminar un 10% de la despesa) empreses per un govern que està procurant dur a terme un proesa amb els números.

Però realment creuen els nostres veïns d'Alcanar enllà que som tant beneits d'acceptar una nova fuetada en contra de la nostra intel.ligència com a nació? Creuen realment que són ells titulars de la veritat absoluta i que tenen dret a fer i desfer a la seva voluntat i fer-nos sentir com l'ase de tots els cops?

Crec sincerament que encara no han acabat de digerir que els seus germans socialistes ja no governen Catalunya i que els pantalons no es baixen a la mínima insinuació com fins fa poc més de 100 dies, sinó ben al contrari.

Retallem per aquí i retallem per més enllà, amb mesura i seny, ara és el que toca fer, però que ningú perdi de vista que tanta tisorada tindria una fàcil solució: disposar dels 20.000 milions d'euros que l'Estat ens espolia any rere any, sense cessar, fent desangnar les nostres arques públiques i obligant-nos a prendre decisions raonablement impopulars.

Quedem-nos amb una nova veu favorable a la nostra causa; Kenneth Rogoff, professor de Harvard i execonomista del Fons Monetari Internacional, que fa molt poquet va assegurar sense massa embuts que Catalunya seria un dels països més rics del món si es deslligués de la malmesa Espanya.

Algú més s'apunta al tren de la justícia que ens mereixem i que només assolirem a través de la independència de la nostra nació?

Número 80 pintat de verd

No us negaré que ja n'estava una mica tip de sentir o veure urbi et orbi debats, converses, simples comentaris de carrer o grans titulars dels telenotícies especialment del nostre país tot allò que fes referència a la fumuda limitació dels 80km/h als accessos de Barcelona, el seu corresponent compliment o no de promesa electoral per part de CiU i com l'oposició ha procurat torpedejar la bona gestió d'una modificació viària d'aquesta talla.

Ara per fi, en virtut de la mà ferma del Conseller Puig, la bona entesa amb el Servei Català de Trànsit, uns informes que ho avalen i per sobre de tot, l'eco de les veus contràries a la norma: els conductors i conductores que havien de suportar la insensatesa del reglament de trànsit dia rere dia, podran veure com aquesta rigidesa que ja semblava sempiterna, pren un tacte més tovenc.

Tot tornarà com regia abans del gener del 2008, moment en el qual els d'Iniciativa van decidir que tocava sortir als diaris i crear maldecaps a tort i dret amb la promulgació de la bacinada que ara es posa fi. Asseguraven que així es reduiria la sinistralitat i que per damunt de tot, podriem respirar un aire tant refinat com el de la Lapònia.

Es conformarà al cap i a la fi, un nou mapa de velocitat variable que fluctuarà entre els 80 i els 120km/h modulable per criteris racionals -i convé repetir el terme “racionals” per poder-ho distingir de l'etapa anterior- tals com l'hora, el nivell de congestió de la carretera, el risc de sinistralitat, les condicions meteorològiques, els trams en obres o els nivells de contaminació de l'aire.

Si de reduir la sinistralitat a les carreteres amb l'antiga norma es tractava, val a dir que segons dades facilitades pel mateix Departament d'Interior, ha existit una tendència a la disminució en el conjunt de la xarxa de carreteres catalanes, ben palesa amb el 13% menys de morts i ferits greus que es van registrar el 2010 respecte l'any anterior, que per altra banda -i heus aquí on la “zona 80” s'ha quedat de manifest- no ha tingut la seva traducció a la zona controvertida on durant el mateix període la sinistralitat hi va créixer un 27%.

Però és que ja per concloure, cal veure fins a quin punt tot plegat ha estat carregat de niciesa i absurditat en referència també a la ingent quantia de gasos contaminants que resguarden Barcelona i voltants i que l'arxiconeguda mesura havia de fer esvair. Resulta que anar a pas de tortuga amb cotxe era com oli en un llum per reduir gasos contaminants, però que quan ve un potent anticicló que impedeix la renovació de l'aire, la zona metropolitana assoleix uns índexs de pol.lució mai vistos?

És recomenable agafar la bicicleta quan l'aire està tan viciat o què, senyor Herrera i companyia?