Llengua Malaltissa

La llengua catalana, aquella llengua que jo estimo i estimaré, respecto i respectaré i defenso i defensaré sigui on sigui, em preocupa en gran mesura. No són simples cabòries o cavil.lacions sense fonament, sinó que, en més o menys grau, són fets palpables. Fets que em porten a pensar d'una forma excessivament afines al dramatisme, derrotisme o apocaliptisisme per a molts dels lectors, però que, a ulls d'un jove estudiant com jo marcat encara per l'ignorància, són les que primen dins meu. Fets que sorgeixen de situacions en què veig com la meva llengua perd identitat dia rere dia, on perd esplendorisitat, on perd parlants, on deixa de ser utilitzada com a llengua vehicular per a quedar escombrada com a llengua minoritzada. La meva llengua és vulnerada i aixafada per aquella altra d'en Quijote i companyia, clarament més poderosa socialment parlant. La meva llengua amb prou feines se sent en els àmbits que darrerament em moc, i si se sent, és de forma testimonial. Àmbits com puguin ser els trens de RENFE, la Universitat...tots ells ubicats a Barcelona i rodalies. Sé que la prevalència del castellà enfront el català a la zona metropolitana no és una cosa d'avui dia, ja que, entre altres raons, Catalunya sempre ha sigut un país d'acollida, però potser si que estem arribant a un punt on el català està quedant delegat a una segona categoria de forma molt clara. I tot això em turmenta. Malgrat la normalització de la nostra llengua d'ençà l'arribada de la democràcia, malgrat la preeminència en el nostre territori de mitjans de comunicació que utilitzen el català, malgrat la existència de moviments i associacions que vetllen pel català, malgrat disposar d'institucions polítiques correposes amb la causa catalana...el cert és que hi ha un clar empobriment de l'ús del català lligat a un inevitable context global acompanyat d'un minvament de la utilització del mateix en tots els estrats socials habitants al país.
I el jovent hi tenim molt a dir en la situació, ja que ens agradi o no, som els que haurem de defensar-la o bé destrossar-la. Des del meu punt de vista, en trets generals, estem tendint a aquesta segona opció. Repeteixo: lamento donar una visió tant negativa del tema.