Tot pelant la ceba

Ells, els espanyols, sempre els havia pres per una gent perspicaç i espavilada, que procuràven entendre la nostra realitat i conviure-hi de forma amistosa i respectuosa. És això almenys, el que un jove com jo li havia semblat. Pecava d'optimisme i bona fe, ho reconec. A l'escola sempre m'han ensenyat que de la història se'n pot aprendre quelcom positiu: no caure en els mateixos paranys i errors que t'han encaminat al desastre, conflicte i desafecció. Emperò em sento abatut de veure que la lliçó a partir d'Aragó és diferent o que, com a mínim, la funció moralitzadora del passat no hi apareix per enlloc.

El modus operandi ha variat, i molt, el resultat és semblant, ara bé, l'objectiu, calcat. Afortunadament ja no s'accepta com a lícita la màxima “la fi justifica els mitjans” d'en Maquiavel entesa com a ús de la força, coacció o corrupció sobre l'adversari per a assolir el poder. Ara bé, la resta tot s'hi val; i Espanya ho sap. Delereja ser la França centralista i ferotge envers les nacionalitats tot fent-nos creure que, amb l'Estat de les autonomies sota el marc legal de la divina Carta Magna de 1978 ja farien callar els catalanets i catalanetes.

Tanmateix quina incredulitat la nostra també, valga'm Déu! No hem sigut capaços encara els catalans d'adonar-nos-en que tenen pell de xai però ànima de llop? Aquestes darreres sentències de la màxima instància jurisdiccional espanyola posant èmfasi en la inviabilitat del model d'Immersió Lingüística a Catalunya després d'haver-lo estat aplicant d'ençà el primer govern d'en Pujol i la seva comminació a fer totes aquelles modificacions pertinents per equiperar català i castellà a les aules, deixa entreveure un nou intent per part d'Espanya de voler coartar el nostre fer.

I per què curiosament ara? Per què el Tribunal Suprem va emetre sentència concretament el dia 22 de desembre? Es devia pensar que sent el darrer dia dels col.legis abans de les vacances de Nadal tot passaria desapercebut, és clar. El marge de maniobra per part del professorat, d'entitats i associacions educatives era certament estret, però amb poques hores el rebuig fou emès de forma unànime. O també devia argüir com a motivació per escollir aquell dia 22 el fet que el Govern català es trobava en un lapse de temps més aviat dòcil i vulnerable.
Ambdues raons han resultat ser estèrils.

Els Magistrats doncs, intentaren fer a més a més de jardiners amb les tisores de podar, mestratge amb les seves dots d'endevins, creient-se superiors a l'intel.lecte i seny catalana. Però és que el dia 28 de juny passat amb l'extermini del nostre Estatut a mans del TC ja es va poder comprovar sense romanços quin peu calcen per gent com jo, que encara ens miràvem Espanya com a bon camarada, amb la ignorància d'un marrec. Sortosament ja tornen a amenaçar amb els ullals i la ceba...la ceba es va pelant per sí sola.