Amb aquest fabulós lema és com la Universitat on jo estudio posa de manifest una norma prescriptiva tot prohibint explícitament l'activitat tant indubtablement perniciosa com és fumar. Tanmateix les meves línies no van encaminades a qüestionar, donar la meva opinió sobre els que fumen, la Llei envers el problema o res per l'estil, sinó que més aviat em serveixen com a punt de partida per a una punyent i mordaç crítica envers la degradant situacio del català a la Universitat Pompeu Fabra.
Per a aquells que encara no se'n hagin adonat, aquesta norma està mal redactada a l'utilitzar la preposició EN enlloc d'A, com li correspon en català. Podem copsar sense massa miraments, la influència negativa que ha tingut el castellà en aquell intel.lectual que va tenir el setze ous d'escriure tant lamentablement aquesta prescripció. Però encara és mes greu, si hi cap, el fet de no haver-hi cap mena de filtre per a polir-ne l'escriptura per part de cap individu de l'esmentada Universitat atesa la condició d'ésser mostrada com a emblema de la campanya anti-tabac que em sembla genial òbviament, però sense destrossar encara més la nostra llengua siusplau.
És relativament comprensible, raonable i respectable que les llengües en general (no només el català evidentment) pateixin un decaïment en la seva riquesa via oral lligat a una inevitable dinàmica global de simplificació de les mateixes, malgrat sota el meu punt de vista ser totalment imperdonable i inqüestionable que aquestes doloregin el declivi també en la via escrita. I encara hi ha més: si això succeix en una Universitat on a priori la gent conreada acadèmicament parlant no hi falta i aquesta s'anomena Pompeu Fabra, encarregat de la superba i arreu ben reconeguda normativització del català a principis del segle passat, sembla un insult a la seva persona i memòria.
No tindria tanta importància un fet així ja que en tant que som humans, la perfecció és utòpica, però el dramàtic és que això no és un cas aïllat a la meva Universitat.
Està perfecte!
ResponderEliminarEts un crack amor!
t'estimo vida ! <3
ResponderEliminarmerci per donar-me la força necessària =)
Benvolgut Carles,
ResponderEliminarContent he vist el teu comentari al meu bloc, i content que algú altre també en tingui, et comento el teu.
Estic completament d'acord amb la denúncia de la situació del català, sobretot escrit, a la UPF. Si no ens ensenya bé el català jurídic el professor de Dret processal, qui ho farà? Veure "tassa" en comptes de "taxa" i altres barbarismes fa mal als ulls.
Però precisament en aquest exemple que poses, crec que és discutible el fet que sigui incorrecte. Diria que s'accepta la preposició "en" com a preposició de lloc, sense que hagi de precedir una vocal (ex: "en" un país...), o altres ocasions ("en" nombrosos casos...). Està clar que sona més natural dir "a les instal·lacions", jo també ho penso, però no sé si es considera del tot incorrecte.
I pel que fa al català, jo crec que una llengua és un ens viu, i qui li dóna vida són els parlants. Per això m'entristeixo cada cop que catalanoparlants canvien d'idioma amb els immigrants o amb un castellanoparlant, sense donar-los oportunitat d'aprendre la nostra llengua.
Gràcies per pensar!