Absurdes vagues, repetides demores, fàcils i ja coneguts subterfugis, canvis a última hora mancats de sentit, obres aquí, allà i més enllà...totes elles expressions que només poden tenir un enllaç amb RENFE rodalies.
Sé que hi ha una vasta reiteració dels mals que tots els usuaris diaris com jo patim per culpa d'aquest ineficient servei, però a la fi del meu primer any com a afèrrim del mateix, em sento moralment obligat de fer palesa, tal i com molts altres toros com jo ja han fet prèviament, la certesa: RENFE rodalies fa pena.
Nosaltres, els toros, aquells que creiem convenient, ens sentim obligats, tenim la necessitat (…) d'utilitzar citat servei, som objecte de tota mena de punyetes que sovint fan perdre'ns les ganes d'agafar el tren mai més. Ells, rodalies, el servei abans controlat merament per Madrid i ara des de fa uns mesos per la Generalitat, no és res més que el clar exemple de la poca inversió (sobretot de Terrassa en amunt) i de la manca de responsabilitat per aquells que s'hagin de sentir aludits.
Ells en el seu conjunt són els que jo titllo com a torero/s, en tant que empren la seva privilegiada situació de superioritat enfront nosaltres, els toros, per fer-nos marejar i oferir-nos un servei que deixa molt a desitjar. Ens fan anar d'aquí allà, amb canvis de combois a l'últim instant que ocasionen més d'una corredissa, amb oferiment de serveis mínims per culpa de vagues que per exemple, tenen com a objecte, aconseguir 50 places d'aparcament pels maquinistes a l'estació de Sants...
Però què coi està passant en aquest país? Això és un insult al suposat estat del benestar del qual ens nodrim!
Fictícia posició de superioritat la que jo considero, perquè de tots és sabut que quan el toro (i en aquest cas en som uns quants) es rebel.la contra l'artífex de tal trist i decebedor desenllaç com és la mort d'un animal, pot propinar banyades profundes al torero.
