La Terra es remou per segona vegada consecutiva en menys d'un mes i crea novament el desgavell a molts aeroports del vell continent. La fúria, còlera i rauxa que qualsevol erupció volcànica porta intrínsicament, posa de manifest fins a quin punt els humans en som de vulnerables i dependents de la gran naturalesa mare.
Rauxa, connotació sempre lligada al temperament dels catalans i catalanes com a poble, com a sentiment d'identitat catalana (…) com a tret diferenciador i sovint malavingut per a Ells és el que se'ns pot manifestar quan ens busquen les pessigolles. Nosaltres, els catalans, podem i hem de ser com aquests volcans islandesos de noms pràcticament inpronunciables que en un moment determinat, donades unes circumstàncies proclives al seu pronunciament, ens manifestem en contra d'allò que vol anar a contracorrent del nostre país, d'allò que ens volen imposar sigui com sigui, d'allò que pretén fer del respecte que ens mereixem, un motiu de mofa i burla.
Si la tan anhelada sentència de l'intérprete supremo de la Constitución Española de 1978, es demora per gaire temps més o encara pitjor, si aquest es manifesta amb un fallo que trosseja, esmicola i fa malbé la nostra voluntat exemplificada en la màxima norma fundacional i institucional com a poble i vehicle bàsic d'adopció de competències, aprovada per les Corts Generals i refrendada pel poble català, caldrà ser talment com la rauxa del volcà a l'entrar en erupció. Haurem de mancomunar esforços més enllà d'ideologies per a demostrar'ls-hi el nostre descontentament i si cal, començar a pensar, a llarg termini, fins a quin punt Ells ens són positius i favorables per a la nostra autodeterminació.
