La proposta artística en àrab situada en cartells publicitaris des del passat dimecres 7 d'abril i que romandrà fins el proper dia 25 d'aquest mateix mes pel centre de Manresa ha creat un malestar i disconformitat en general.
L'objecte de l'obra de caire artístic és el de voler mostrar fins a quin punt la societat en la qual vivim és heterògenia, marcada per una vasta diversitat social i en última instància, com tota obra d'art, causar un efecte sobre l'espectador, remoure-li sentiments (ja siguin de caire emotiu, d'aversió, simpatia, afinitat...). De ben segur, que aquesta última finalitat s'ha assolit amb escreix!
Ara bé, jo em pregunto si aquesta mobilització social ve causada per la menor o major avinença i acostament al projecte en si, o perquè el que realment enutja als manresans és que estigui redactat en àrab. Inevitablement, tendeixo a pensar en aquesta segona possibilitat. Llavors em pregunto: si el projecte artístic Subtextos hagués escollit una altra llengua incomprensible i il.legible per a la majoria de gent com el xinès o el rus sense traducció adjunta com el cas que ens concerneix, hauria provocat el mateix rebuig i antipatia?
L'element d'impacte que els seus creadors vàren buscar a l'hora de crear l'obra s'ha fet palès a la nostra capital, malgrat diferir en l'efecte que va provocar en d'altres localitats com Cartagena i Palma de Mallorca on els rètols van despertar interès i mobilització social positiva.
Em costa digerir l'afirmació que va fer un dels seus responsables tot assegurant que aquesta reacció visibilitzava un racisme subterrani en els manresans. Potser no va tan equivocat, però.
